Quina sensació tan estranya a l'anar-hi! Qui ens trobarem? Ens reconeixerem? Haurem canviat molt? Tindrem alguna cosa per dir-nos? Serem uns complets desconeguts?
A l'arribar la cosa ja es comença a animar. Han passat molts anys però aquests s'esvaeixen de cop. Ens reconeixem. Comencen a sortir les històries de l'escola i no ens adonem que ja estem immersos en l'alegria d'haver-nos trobat. El riure és continu i ens sentim amb la persona que tenim al costat com si estiguéssim al col·legi, com si no hagués passat tant temps. Som unes altres persones però al mateix temps seguim sent els companys de l'escola. Gairebé tenim la sensació d'estar al pati.
A la foto, a més de les guapíssimes noies, teniu d'esquerra a dreta a Marcelino, Natalio, Tony, Josep, Antonio, Sergio y Alberto.
D'aquí quedaríem per a un proper sopar pel mes següent per començar a preparar un gran sopar on ens puguem retrobar el màxim d'ex-alumnes de la nostra promoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada